LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

Avui com he tingut temps per treballar a soles, m’ha donat per reflexionar sobre el que he pogut anar veient del Setembre fins ara, especialment en relació a la intervenció psicopedagògica amb alumnes.

Abans de plantejar una intervenció psicopedagògica l’assessor, en primer lloc, ha d’analitzar la demanda. Un cop analitzada ha  d’identificar l’àmbit que cobreix la demanda, i valorar si la seva orientació resultarà suficient o si, per la naturalesa i conseqüències del problema, és preferible derivar-lo a serveis externs

En segon lloc, s’ha de reformular la demanda juntament amb el mestre, integrant el contingut latent al manifest i aclarint quina part de la demanda abordarem i quina part de la demanda no acceptarem.

En aquests mesos ha constatat que la intervenció psicopedagògica s’ha de basar en el coneixement de la pràctica més que no en l’aplicació unilateral de les teories psicopedagògiques.

Cal tenir present, que la tendència pot ser atribuir a l’alumne la causa i, per tant, la responsabilitat de les seves dificultats: falta de voluntat, falta de disciplina i constància. El que suposa una interpretació estàtica del problema que es podria traduir en la no-intervenció (“ja espavilarà quan sigui gran”).

Les conseqüències negatives d’aquesta interpretació i de l’actitud a què dóna lloc no sempre són evidents però es produeixen (debilitament manifest de la força de voluntat i l’apatia).

L’altra possibilitat seria atribuir-la a causes ambientals (desatenció per part de la família, viu o està permanentment al carrer, moltes hores de televisió, models negatius entre membres de la pròpia família, etc.). Però quan les causes se situen fora del propi context escolar i lluny de la pròpia actuació o responsabilitat com a docents originen una actitud d’inhibició en el professorat.

No hi ha una altra possibilitat correcta i que condueixi a una anàlisi operativa que no sigui la posició interaccionista; és a dir, aquella que situa les causes o factors, que contribueixen a una determinada situació, en el funcionament i característiques del mateix subjecte, alhora que en el funcionament i característiques dels seus contextos o entorn, sense oblidar la interacció de tots aquests factors.

Una intervenció eficaç requereix un esforç extra per part de tots els agents implicats, i moltes vegades els canvis seran lents i poc perceptibles. Això pot desembocar en moments de desesperança de la família o de desmotivació dels mestres (que inverteixen grans quantitats de temps i de vegades no obtenen els resultats immediats que desitjarien).

El psicopedagog ha d’avaluar de manera contínua la intervenció, proposant noves idees a pares i docents, obrint noves vies, introduint nous procediments que cada vegada es mostrin més eficaços i beneficiïn més el nen. Aquest ha de complir una funció informativa, proporcionant coneixements sobre el problema, i una funció d’intervenció, planificant i avaluant els programes i donant orientacions d’actuació a les famílies i als docents.

Per tant, la figura d’un psicopedagog que pugui orientar i assessorar en cada moment a cada agent (família, escola, alumne) és molt important i necessària.