1r MES DEL PRACTICUM II

Objectius: conèixer el procés de valoració dels alumnes de 6è pel pas a Secundària.

Només començar el 2n trimestre, la psicopedagoga s’ha posat les piles per acabar d’enllestir les valoracions dels alumnes de 6è, de cara al pas a Secundària.

És a dir, que durant el mes de gener-febrer, la meva experiència ha estat centrada en les valoracions realitzades a aquest gruix d’alumnes (uns 15 aproximadament).

He estat testimoni de la gran quantitat de papers que implica aquest procés: actualitzar informes socials, fer la demanda per aquells alumnes que no els tenen, actualitzar dictàmens, passar proves per valorar el nivell de llengua i matemàtiques i corregir-les, passar WISC-IV (casos més dubtosos),....

A més a més, de la quantitat de coordinacions i reunions tant amb professionals externs, psicòlegs privats, psicòlegs del CSMIJ, logopedes, etc i familiars; per informar del pas a la secundària i recomanar institut en funció de les característiques dels alumnes, o per signar el dictamen.

Un altre dels temes rellevants que s’ha tractat ha estat el de les repeticions, especialment les dels alumnes de 6è. Però això ho lligaré amb la primeres convocatòries de la CAD, ja que dins dels objectius marcats, està el de que aquesta comenci a prendre rellevància en la pressa de decisions relativa a l’atenció a la diversitat, i precisament el tema de les repeticions és un dels seus àmbits d’actuació.

Avaluació:  al llarg del període de pràctiques  he pogut constatar l’importància que te, abans de fer un diagnòstic, observar, analitzar i valorar cada conducta en el context en què apareix i prendre en consideració no sol les variables de naturalesa individual, sinó també aquelles que tinguin alguna cosa a veure amb les relacions interpersonals, les relatives al currículum, a l’avaluació, etc.

Lligat al que acabo d’esmentar, m’agradaria afegir que l’avaluació serà incompleta si no té en compte els mateixos contextos en què aprèn i es desenvolupa el nen com a objecte d’avaluació. Als professionals ens interessa conèixer quin és el potencial inclusiu d’aquests contextos i quines són les relacions d’influència recíproca que es produeixen entre ells, a l’efecte de potenciar o inhibir determinats aprenentatges necessaris perquè l’alumne s’integri de manera òptima en la societat on viu. Des d’aquest punt de vista, penso que es fonamental situar-nos en una  perspectiva constructivista i inclusiva de l’avaluació

Observacions personals: De nou torno a constatar que la tasca que desenvolupa la psicopedagoga és força complexa. Durant el període de temps que porto de pràctiques, arrel de les observacions realitzades m’he adonat de lo complicat que pot arribar a ser estar al mig de totes els “conflictes” del Centre Escolar.
Pel psicopedagog no es nomes important ser expert en processos d’ensenyament-aprenentatge sinó que ha de ser; expert en comunicació i negociació, un gran diplomàtic, un artista del no saber,  saber connectar amb els alumnes……
Pel que fa al tema de les valoracions i les avaluacions, malgrat que la teoria sobre aquest procés se’m presenta fàcil i accessible, resulta una tasca més complexa i difícil del que pensava ja que requereix integrar molts coneixements i destreses: Cal tenir a l’abast i dominar diferents estratègies i tècniques de recollida de la informació: l’observació, les enquestes (entrevistes i qüestionaris), les proves d’avaluació i tests (proves estandaritzades, no estandaritzades i escales de desenvolupament) i tècniques de sociodiagnòstic. Així com conèixer els diferents aspectes que s’avaluen en el diagnòstic escolar: cognitiu, curriculars i de desenvolupament personal i social. Aspectes que s’aconsegueixen mitjançant una gran formació i adquisició d’experiència.